De dilluns 1 agost 2022 fins a dijous 1 setembre 2022
Amb aquest preciós gravat de Joan Barbarà de la sèrie "Eivissa" que es pot veure al nostre museu, us volem desitjar unes bones vacances.
Joan Barbarà (Barcelona, 1927-2013) fou deixeble d’Édouard Chimot. Començà a exposar el 1944 i practicà tot tipus de gravat al taller de Francesc Mèlich. La seva primera individual, de pintura i de gravat, va fer-la a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1957.
Aquest any marxà a París becat per l’Institut Français, i freqüentà l’acadèmia de la Grande Chaumière. Treballà amb el gravador català Lluís Bracons i als tallers Leblanc i Lacourière-Fréault, entre altres, i pels litògrafs Mourlot. A París tingué l’oportunitat d’estampar gravats de Matisse, Picasso, Miró i altres artistes de primer ordre.
De nou a Barcelona el 1966 s’integrà al taller Gustau Gili fins 1975, estampant obres també de notables artistes, tasca que continuà al seu propi taller, on treballà molt per a les edicions d’Aimé Maeght. L’obra personal de Barbarà ha estat sempre la d’un artista molt personal que ha posat el seus grans coneixements tècnics al servei d’una intensa creativitat. Començà dins un estil clàssic, com els aiguaforts que il·lustren el llibre El Collsacabra de Joan Triadú (c 1952-53), però ha anat evolucionant cap a un estil propi on la petjada de les avantguardes és ben evident, sempre però amb una forta base d’ofici i una gran independència estètica.
De les seves realitzacions cal destacar els aiguaforts per a la traducció que Carles Riba va fer de La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke de Rainer Maria Rilke (1965), el recull La masia (1986) -les matrius calcogràfiques del qual es conserven a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya-, Empúries, inici d’un retorn amb textos seleccionats per Alexis Eudald Solà (1992) -la maqueta i materials preparatoris són també a aquesta institució- o De París a Olot editat per la Fundació Xavier Nogués (2005), que li va fer un homenatge.
A part de les edicions de bibliofília ha realitzat també molts gravats independents i la seva obra com a pintor té la mateixa gran qualitat que la de gravador.
Fou membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de la que passà a ser supernumerari el 2011.
Categoria:
Altres