Héctor Ameal. Obres de la Col·lecció Bassat

Exposició de 25 pintures i dibuixos de l’artista Héctor Ameal que formen part de la Col·lecció Bassat. Ameal va néixer a Buenos Aires el 22 de novembre del 1944 i va morir a Sitges el 2018. Va estudiar a l’Escola d’Arts Gràfiques i a l’Escola Superior de Belles Arts Manuel Belgrano, on van estudiar també el Premi Nobel de la Pau, Rodolfo Pérez Esquivel i l’artista cinètic Julio Le Parc. Alhora que estudiava, s’inicià en el disseny gràfic i la creació publicitària, fet que va propiciar que l’any 1967, la prestigiosa agència McCann Erickson el contractés a la seva seu de Lima. Serà a la capital del Perú on pintarà els primers olis. L’any 1969, de viatge a Milà, on es volia establir, va fer escala a Barcelona i va decidir quedar-s’hi. L’any 1976, instal·lat a Sitges, es va presentar al XVIIIè Concurs Internacional de Dibuix Ynglada-Guillot, essent-ne finalista amb dos dibuixos a ploma. L’any següent s’hi tornà a presentar, també amb dos dibuixos a ploma i va guanyar el concurs amb l’obra Primer Vicesecretari General, que es conserva al Gabinet de dibuixos y Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya. L’altra obra, El patriarca, és ara a la Col·lecció Bassat. Però si un concurs va ser decisiu en la seva carrera com artista fou el del Premi de Dibuix de la Fundació Joan Miró de Barcelona, de l’any 1982, on hi va presentar la ploma El único y su propiedad. El galerista francès Philippe Guimiot va veure el dibuix a l’exposició de les obres finalistes i guanyadores, i tant li va agradar, que Ameal va passar a formar part dels artistes de la seva galeria a Brussel·les, on l’any següent exposava individualment, catorze dibuixos a ploma. Aquell mateix any, Guimiot va participar a la Fiac de París amb obres d’Ameal i d’altres artistes de la galeria, i l’any següent va fer el mateix a la fira Arco’84 de Madrid. 1985 serà l’any del canvi. Si fins llavors Ameal presentava dibuixos a ploma, al One-Man-Show de la galeria Philippe Guimiot a Arco’85 hi presentarà vuit pintures i un dibuix, fet que es repetirà l’any següent a la seva segona exposició individual a la galeria Guimiot, on presenta per primera vegada pintures al tremp.