Marta Duran (Mataró, 1955) és llicenciada en Ciències Biològiques, especialitat en Botànica, per la Universitat de Barcelona (1977).
Comença a pintar al taller de L. Finet l’any 1965. L’any 1978, paral·lelament als seus estudis, pinta amb Pablo Mañé al seu taller de Mataró. Més tard, l’any 1981, comença a pintar sota la supervisió de Josep Martínez Lozano i entra a formar part del Cercle d’Art Sant Lluc de Barcelona. Aquest mateix any fa la seva primera exposició individual al Museu de Mataró i Comarcal del Maresme. D’aleshores ençà ha realitzat diverses exposicions individuals i col·lectives, ha obtingut diversos premis i ha participat en esdeveniments culturals com ‘Unicef Art per Catalunya’ al Palau Robert, ‘Originals Solidaris’ a la Casa Ametller de Barcelona, Saló Internacional de la Val d’Or (França), etc... Ha exposat diverses vegades a Llavaneres: a El Casal i al nostre museu el 2010 i el 2013.
En paraules d'Isaac Candelario, historiador de l'art, en el díptic: "Podríem dir que l'exposició que presenta Marta Duran al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres és fruit de la més pura casualitat; a vegades, trobar-se en el lloc adequat i en el moment oportú pot resultar una experiència vital, i part de les obres d'aquesta sèrie són la conseqüència d'aquest periple fortuït. Un viatge l'any 2022 a Xile és el fil conductor d'aquesta sèrie de peces, amb el desert d'Atacama com a veritable protagonista. Un sorral, àrid, xardorós, on dormen milers de llavors esperant l'ansiosa pluja per poder florir, un fet que molt poques vegades passa. El destí, però, va fer que la Marta ho pogués veure en aquest viatge i plasmar-ho en aquest conjunt d’obres. Mantells de flors arran de terra s'expandeixen per tot el desert i es traslladen a les teles, amb una gran força –tret identitari de l'artista– i l'ús de la més pura abstracció. Les taques de colors creen un microcosmos a cada obra, que ens permet endinsar-nos-hi. La transició del color marró i ocre de la terra als colors verdosos mostren el renaixement d'aquest arduós espai, renéixer per després tornar a morir. En aquesta sèrie i, en certa manera, en la major part de la seva producció artística, Duran reflecteix el cicle de la vida. La germinació de les llavors, l'explosió de color amb el floriment i la mort que esdevindrà, tot esperant la pròxima pluja per iniciar de nou el cicle vital. No s'ha d'oblidar que, en aquesta sèrie, l’artista també ens parla de la idiosincràsia de la gent que habita en aquest territori xilè –per exemple, en l’ús del pa d’or que ens trasllada a les mines d’aquest material preciós repartides pel desert–, que la va sorprendre i colpir, i a partir del color el descriu i l’introdueix en aquestes impressionants teles."
Detalls
| Dates: |
De divendres 12 abril 2024 fins a diumenge 12 maig 2024 |
