Salvador Masdéu o l'enigma del fang

El Col·lectiu de pessebrisme El Bou i la Mula i el Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres presenten a Can Caralt l'obra de Salvador Masdéu i Freixenet (Barcelona 1859 -1924), "autor de totes les figures de pessebre bones del seu temps", en paraules de Joan Amades. Tot i formar part de moltes vitrines de col·leccionistes i de la influència de la seva obra en artistes coetanis i posteriors, va ser un artista força desconegut. La seva extrema humilitat -ni signava les seves peces ni deixava que escrivissin el seu nom quan li feien una entrevista al diari-, va contribuir a aquest desconeixement. Amb aquesta exposició, on es mostren més d’un centenar de peces, fruit d’un treball de recerca de tres anys, es posa llum a la foscor que imperava sobre un dels figuraires de pessebre amb més influència durant la segona meitat del segle XIX i primera del vint. Catalunya ha estat bressol d’incomptables artistes i artesans del fang; molts dels quals han passat per l’adreçador de la història de forma completament anònima. Salvador Masdéu podria haver estat un d’aquests casos, un dels més sagnants, donada la seva qualitat artística, la influència i reconeixement que va tenir en el seu moment i l’abast de la seva obra, que li va sobreviure. La seva és una obra plena de força, de caràcter i de dinamisme. Darrera de cada peça hi ha el treball acurat i meticulós d’un artista complet, d’un pessebrista amb ànima d’escultor i d’un escultor amb vocació de pessebrista. Potser oblidat després de la seva mort, amb una obra sense continuïtat aparent, si més no reconeguda. Cal, doncs, fer justícia i treure a la llum l’esplendor de l’artista complet, honorar-lo i posar nom i cognom a moltes de les nostres figures. Aquest és l’únic camí per assolir l’objectiu que tant les poques col·leccions públiques, com les privades, deixin de ser un cúmul de figures anònimes de terracota i passin a constituir una part important i ben documentada del patrimoni cultural català. L’exposició “Salvador Masdéu o l'enigma del fang” s’ha cuit a foc lent, molt lent i és fruit d’una recerca que pretén posar en valor l’art i l’ofici de Salvador Masdéu; donar-lo a conèixer i també retre-li un merescut homenatge. La recerca ha permès posar llum a moltes ombres sobre el personatge. D’ell només es coneixia el que havien publicat Joan Amades i Josep Maria Garrut. No es coneixia ni el segon cognom i les dates de naixement o defunció ballaven segons qui escriguis el text. Gràcies a la recerca, s'ha pogut arribar per línia paterna fins a principis del segle XVIII. S'ha pogut descobrir quants fills van tenir en realitat en Salvador i l’Eulàlia i han localitzat els descendents fins a quatre generacions. Descobrirem el viatge a l’Argentina; la mort de la Paulina, una de les seves filles, en un bombardeig de la Guerra Civil; la seva obra, els seus imitadors i els seus seguidors i moltes altres coses que us sorprendran i que us convidem a descobrir visitant l’exposició. Gran part de la seva obra s’ha conservat i s’ha transmès de generació en generació gràcies als col·leccionistes. Alguns d’ells han col·laborat cedint les seves peces i els hi ho volem agrair. Gràcies a ells s'han pogut reunir més d’un centenar de peces de Salvador Masdéu.